5 jul. 2013

La privacitat (?) del personal



Els darres dies estem rebent informacions sobre els sistemes d'escolta del govern USA a "tot cristo" que se li pose per davant, siga amic (?) o enemic (potencial o real) i les protestes tímides, suaus, moderades...de tots els seus amics (?) i enemics a tot arreu. Ahir, el periodic Le Monde revelava que, al nostre estat veí, els aparells de "seguretat" d'eixe estat feien el mateix. En ambdos casos afecta eixa recollida de dades tant a la ciutadania pròpia de l'estat com a les comunicacions amb l'estranger des dels territoris de l'estat. Els demés estats callen, clar, o protesten poc i baixet, perquè fan el mateix o paregut, no?

Gran escarafall per part de molta gent i debats (?) i tertulians opinant sobre el famós "dilema" entre llibertat...vigilada i seguretat...mal coberta, vistos els casos com els de les bombes a la maratón de no-sé-on als USA sense anar més lluny.

És cosa coneguda per qualsevol persona, mínimament informada, que escriure hui en dia un missatge en internet, telefonia, conversar amb un amic/ga, enviar un fax o qualsevol altra activitat comunicativa que no siga trobant-se amb l'amic o el que siga en un bar, té tanta confidencialitat com enviar una d'aquelles targetes postals on, sense sobre ni cap altra forma de preservació del missatge, comunicaves a la família o amistats que ja havies arribat a l'apartament de platja -amb foto inclosa del meravellós paissatge al reverso- o, els més adinerats, a l'hotel de, per exemple, París.


Sembla que ningí se'n recorda ja de que ací tenim una meravellós sistema anomenat SITEL (Sistema Integral de Interceptación de Comunicaciones Electrónicas), dissenyat per l'empresa ERICSSON, què fa una feina exactament igual que les esmentades més amunt. Va ser implantat pel govern del Sr. Zapatero quan era Ministre de l'Interior el Sr. Rubalcaba, afegint, de forma dissimulada, al  capítol segon del títol V del Reglament de la Ley General de Telecomunicaciones, del 15 d'abril de 2005 (RD 424/2005) un text legal què el govern del Sr. Aznar, què era qui havia comprat el sistema, no es va atrevir a posar en marxa per dubtes en la seua legalitat. I es van posar a escoltar a tot déu.

És veritat que la llei va ser recorreguda per l'"Asociación de Internautas de España" i es va perdre el recurs, amb base al fet que era una "recomanació" normativa de la UE transcrita a l'espanyola i que va aconseguir el vist-i-plau legal del Tribunal Suprem perquè, ja se sap, "es poden evitar atemptats terroristes" segons va dir el Sr. Rubalcaba en les Corts. Igualet que el que han dit els jerarques USA, xe!!. Cal recordar que el gat es va descobrir perquè es varen produir filtracions a El País d'espionatge a la seu del PP, aleshores a l'oposició, l'any 2005.

Total, que serà legal i tota la pesca, i tal i qual, i que si la seguretat bla-bla i que si la llibertat bla-bla-bla, si voleu, però el cas és que d'escoltes, com en el cas de les "meigas" gallegues, "haberlas hailas".

En resum, que si no voleu veure-vos "retratats", la millor forma de parlar amb les amistats és en persona...i baixet, que les parets escolten... I si és que esteu de viatge, envieu una postal amb una bonica foto; almenys eixa la pots penjar a la paret amb una xinxeta, fa bonic i, total, la van a llegir igual els empleats de correus, el teu carter, el porter o portera -si tens- de la teua casa, els veïns quan passen per la bústia,...etc., etc.