" La defensa de la gestió pública de l'aigua és un gran repte, una exigència democràtica i un deure per garantir a la ciutadania el dret humà a uns serveis de proveïment d'aigua potable i sanejament de qualitat."
MANIFEST DE LA XARXA VALENCIANA PER L’AIGUA PÚBLICA
EN EL DIA MUNDIAL DE L'AIGUA
– 22 de març 2013
L'aigua és essencial per a la vida al planeta. Els ecosistemes aquàtics (els rius, llacs, brolladors, zones humides, etc.) exerceixen funcions clau per a la biosfera i per a la pròpia existència de les societats humanes a més de proveir d’aigua per a l'agricultura, la indústria i la producció d'energia. El reconeixement dels múltiples valors culturals, socials, ambientals i econòmics en joc condueix a la seva consideració com a actiu ecològic i social i és el que explica que la Directiva marc de l'aigua, en el seu considerant primer, estableix que l'aigua "és un patrimoni que cal protegir, defensar i tractar com a tal".
El caràcter vital i essencial de l'aigua és també el que ha conduït a l'Assemblea General de les Nacions Unides a declarar, el juliol del 2010, que el dret a l'abastiment i sanejament adequat és "un dret humà essencial per al ple gaudiment de la vida i de tots els drets humans ".
La consideració de l'aigua com un bé comú i com a dret humà bàsic exigeix un model de gestió que no es subordine a l'obtenció del benefici privat i que garantisca l'eficàcia, la solidaritat, l'eficiència, l'equitat, el control democràtic dels operadors dels serveis de l'aigua i la conservació dels ecosistemes aquàtics. El debat científic i l'experiència ciutadana de les últimes dècades han demostrat que aquest model només pot ser garantit plenament a través de la gestió pública del cicle integral de l'aigua.
Els serveis d'abastiment i sanejament constitueixen un mercat captiu. La competència només existeix quan les empreses tracten d'aconseguir el control de la gestió de l'aigua i de les parts rendibles del cicle integral de l'aigua. Quan ho aconsegueixen, s'estableix de facto un monopoli privat que elimina qualsevol tipus de competència. Fins i tot aquesta competència inicial a Espanya està molt mitigada en controlar dues empreses, AGBAR, pertanyent a la multinacional Suez, i Aqualia, pertanyent al grup FCC, més del 80% del sector de l'aigua privatitzada. Aquestes companyies disposen d'un poder immens sobre les autoritats locals i autonòmiques amb capacitat d'influir en els plecs de condicions i en la presa de decisions respecte a les concessions.
Un dels motors fonamentals de la privatització d'aquest sector, que considerem necessari denunciar, és la utilització de la venda dels serveis d'aigua per obtenir una injecció il·legítima de recursos a les arques municipals, a través dels cànons concessionals, que generalment no es dediquen a millorar aquests serveis i la quantia després la paga el consumidor en el seu rebut d'aigua.
Si analitzem les conseqüències de les privatitzacions –totals o parcials- realitzades a Espanya a partir dels anys vuitanta, veiem que en moltes d'elles s'han produït pujades desproporcionades en el preu de l'aigua, incompliments de les clàusules dels contractes, manca de transparència en la seua gestió, emparant-se en el dret a la privacitat de la informació empresarial, disminució de les seues obligacions mediambientals i pèrdua del control efectiu del servei per part de les autoritats municipals. La privatització implica també una disminució de la qualitat de la democràcia en impedir la participació i el control de la ciutadania en la gestió dels serveis de l'aigua.
Davant d'aquestes dades, és un fet que les empreses públiques ben gestionades són més eficients i compleixen alhora amb els objectius d'equitat social i conservació dels ecosistemes, com ho vénen demostrat des de fa molt de temps entitats com EMASESA (Sevilla), Canal d'Isabel II (Madrid) o el Consorci d'Aigües del Gran Bilbao, per citar uns pocs exemples considerats de referència a l'Estat espanyol.
També en aquestes empreses hi ha molt a millorar pel que fa a transparència, participació pública i responsabilitat ambiental. Les companyies públiques que operen en ciutats mitjanes i grans, disposen de suficient capacitat tecnològica i treballen amb economies d'escala que permeten garantir bons serveis. Per la seva banda, en les zones rurals, que no interessen al sector privat, aquestes capacitats poden adquirir-se a través d'ens públics comarcals i regionals, així com amb la creació i difusió de coneixement mitjançant projectes d'investigació amb finançament públic (dels que actualment s'estan beneficiant les empreses privades).
Però la defensa de la gestió pública no és suficient si es manté el funcionament actual dels serveis públics de l'aigua. Defensem un model que combine la qualitat i l'eficiència en la prestació del servei, amb la transparència i la participació ciutadana en la seua gestió. La democràcia ha d'impregnar el funcionament i les actuacions de les empreses públiques de l'aigua, el que actualment no passa en la majoria d'elles. Defensem un model de gestió que entenga i assumisca plenament que una bona salut dels ecosistemes aquàtics és la garantia bàsica de satisfacció de les necessitats humanes a llarg termini. Un model de gestió conscient que l'eficiència i l'equitat en la gestió del sistema només es garanteix amb professionalitat, transparència, accés a la informació, rendició de comptes, participació activa dels treballadors de les pròpies empreses i control públic directe de la ciutadania.
En l'actualitat, la greu crisi econòmica i les polítiques de duríssims ajustos en totes les administracions públiques, estan propiciant una acceleració del procés de privatització (amb diverses fórmules) dels serveis d'aigua potable i sanejament (Canal d'Isabel II, Lugo, Jerez de la Frontera, Port de Santa Maria, Aigües Ter-Llobregat, etc.), que està generant una forta oposició social al voltant de plataformes contra la privatització que agrupen associacions de veïns, sindicats, entitats ecologistes, etc. i, en alguns casos, partits polítics.
En aquest context naix la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública amb l'objectiu de coordinar tots els moviments existents contra la privatització de la gestió de l'aigua, intercanviar experiències i col·laborar en les estratègies de lluita. La defensa de la gestió pública de l'aigua és un gran repte, una exigència democràtica i un deure per garantir a la ciutadania el dret humà a uns serveis de proveïment d'aigua potable i sanejament de qualitat.
El nostre propòsit és:
1) Defensar el cicle integral de l'aigua com a bé públic, gestionat al 100% des del sector públic, evitant la seva mercantilització i la seva conversió en objecte de lucre i d'especulació, així com denunciar totes les activitats que vagen encaminades a la privatització total o parcial de la gestió del cicle integral de l'aigua i dels serveis d'aigua i sanejament.
2) Donar suport i promoure iniciatives al País Valencià contra la privatització dels serveis de l’aigua i per la remunicipalització dels ja privatitzats.
3) Ajudar a implantar nous models de gestió pública de l'aigua que combinen la qualitat i eficiència del servei, amb la transparència i la participació ciutadana.
4) Coordinar els esforços que s'estan realitzant al nostre país amb el moviment internacional contra la privatització de proveïment i sanejament i per la consecució efectiva del dret humà a l'aigua.
ATTAC-PV en forma part de la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública
